divendres, 30 de juny del 2017

Últims divendres de mes

más abajo en castellano

Amiguets i amiguetes:

De sobte tens una idea, una intuïció, una llum, un tremolor, una sensació, un nuc en l'estomac, i aleshores s'organitza un vendaval de visualitzacions, de paraules, d'imatges, i desapareix tot el que t'envolta i només pots perdre't en l'allau caòtic que surt del teu cap.

Normalment passades unes hores o uns dies el que et semblava el centre del món es converteix en una ocurrència més de tantes que t'han visitat i que van formant com unes arenes movedisses que et xuclen de tant en tant.

Però a voltes el que et semblava una altra ocurrència ressorgeix del fons fangós com una branca ferma on et pots agafar sense saber si et convé o no moure't del lloc per molt viscós que siga. I aleshores comença la dansa entre els dubtes, les pors, els desitjos, l'ego, la vanitat, les necessitats, les carències... i en mig de la sala de ball la musica comença a ser substituïda per algunes preguntes que van omplint tota la volta cranial fins a fer-se ensordidores: què faig?, tire endavant?, em la jugue?

Doncs, sí. "Últims divendres de mes"

No sé si serà flor d'un dia, si durarà anys o anirà apagant-se sense pena ni gloria, però he decidit seguir aquest fil d'Ariadna, no tant per sortir del laberint, és a dir, arribar a la meta, trobar el final, abastar la veritat, sinó per caminar, moure'm enmig d'aquesta barreja existencial, tot detenint-me en qualsevol gest interessant i jugar amb ell sense contemplacions.

Tal volta no diré res que no haja estat ja dit, ni descobriré cap enigma universal, ni formularé frases dignes de ser impreses en sobres de sucre, però segur que m'enjogassaré només pel plaer de fruir de pegar-li voltes a les coses que ens envolten i a les que ens inventem.

Encara no puc dir ni què és "últims divendres de mes" ni cap on va, no sé si serà vagabundejar per racons i escletxes o desfilar per salons i avingudes. De moment és només una vibració com la que fa que sone un nota al polsar una corda, que qui sap si pot ser com l'oscil·lació de les cordes hiperactives generadores de les formes infinitesimals de la matèria que composa l'univers?

Tampoc puc assegurar que la freqüència siga fidel a l'encapçalament, en qualsevol cas cada volta que aparega una nova entrada serà un "últim divendres de mes" encara que no coincideixe amb l'ordre del calendari gregorià. Quan això passe, si et cal un argument per tal d'assossegar el teu raciocini, pots recórrer als postulats quàntics que ens permeten viatjar en el temps com si fora l'espai (amunt, avall, endavant, arrere)

De moment és tot. Et deixe aquesta espurna, aquest hàlit, aquest soroll de fons, aquest fil de flaire... Ah! el que si puc afirmar i el que pots pregonar als quatre vents és que "últims divendres de mes" és un blog, un nou blog que comença avui (siga el dia que siga), un blog més en mig de la immensitat bloguera, un gra de sorra en el desert,  i que és d'accés públic i al que pots convidar a qui vulgues, a més de poder deixar comentaris de forma totalment gratuïta i sense risc per a la teua integritat moral.

Salut i idees



Amiguitos y amiguitas:
De repente tienes una idea, una intuición, una luz, un temblor, una sensación, un nudo en el estómago, y entonces se organiza un vendaval de visualizaciones, de palabras, de imágenes, y desaparece todo lo que te rodea y sólo puedes perderte en el alud caótico que sale de tu cabeza.
Normalmente pasadas unas horas o unos días lo que te parecía el centro del mundo se convierte en una ocurrencia más de tantas que te han visitado y que van formando como unas arenas movedizas que te chupan de vez en cuando.
Pero a veces lo que te parecía otra ocurrencia más resurge del fondo fangoso como una rama firme donde te puedes coger sin saber si te conviene o no moverte del sitio por muy viscoso que sea. Y entonces comienza la danza entre las dudas, los miedos, los deseos, el ego, la vanidad, las necesidades, las carencias... y en medio de la sala de baile la música empieza a ser sustituida por algunas preguntas que van llenando toda la bóveda craneal hasta hacerse ensordecedoras: ¿qué hago?, ¿continuo adelante?, ¿me la juego?
Pues, sí. "Últimos viernes de mes"
No sé si será flor de un día, si durará años o irá apagándose sin pena ni gloria, pero he decidido seguir este hilo de ariadna, no tanto para salir del laberinto, es decir, llegar a la meta, encontrar el final, abarcar la verdad, sino para caminar, moverme en medio de este batiburrillo existencial, deteniéndome en cualquier gesto interesante y jugar con él sin contemplaciones.
Tal vez no diré nada que no haya sido ya dicho, ni descubriré ningún enigma universal, ni formularé frases dignas de ser impresas en sobres de azúcar, pero seguro que retozaré sólo por el placer de disfrutar de pegarle vueltas a las cosas que nos rodean y a las que nos inventamos.
Todavía no puedo decir ni qué es "últimos viernes de mes" ni hacia dónde va, no sé si será vagabundear por rincones y grietas o desfilar por salones y avenidas. De momento es sólo una vibración como la que hace que suene un nota al pulsar una cuerda, que ¿quien sabe si puede ser como la oscilación de las cuerdas hiperactivas generadoras de las formas infinitesimales de la materia que compone el universo?
Tampoco puedo asegurar que la frecuencia sea fiel al encabezamiento, en cualquier caso cada vez que aparezca una nueva entrada será un "último viernes de mes" aunque no coincida con el orden del calendario gregoriano. Cuando esto pase, si te falta un argumento para sosegar tu raciocinio, puedes recurrir a los postulados cuánticos que nos permiten viajar en el tiempo como si fuera el espacio (arriba, abajo, adelante, atrás)
De momento es todo. Te dejo esta chispa, este hálito, este ruido de fondo, este hilo de aroma... Ah! lo que sí puedo afirmar y lo que puedes pregonar a los cuatro vientos es que "últimos viernes de mes" es un blog, un nuevo blog que comienza hoy (sea el día que sea), un blog más en medio de la inmensidad bloguera, un grano de arena en el desierto, y que es de acceso público y al que puedes invitar a quien quieras, además de poder dejar comentarios de forma totalmente gratuita y sin riesgo para tu integridad moral.

Salud e ideas

9 comentaris:

  1. Será como siempre un placer leerte, tirando del hilo para descubrirte un poquito más. Feliz travesía, navegante del verbo...

    ResponElimina
  2. Enhorabuena por la iniciativa Domingo. Si te apetece algún collage para ilustrar tus ideas...call me. Abrazo

    ResponElimina
  3. què collons tindran els darrers divendres de mes que són tan atractius?...endavant.

    ResponElimina
  4. Gràcies! Les teues reflexions sempre son benvingudes. Besades

    ResponElimina
  5. Gracias por el último viernes de mes.
    Un sitio donde sin "fronteras" casi "sin estado" casi, podré ir y venir.
    O no.
    Sin pedir permiso de...
    Sin obligación de...
    Aquí te leo, te escucho y comparto este camino que se hace caminando.
    En français, je travaille toujours à lever l'ancre.
    Levons l'ancre es una invitación à vivir a hacer otros viajes....
    Levons l'ancre se alegra del nacimiento un 30, del último viernes de mes.
    Besos

    ResponElimina
  6. Et llegirem, amic Domingo, des d'algun lloc del Caos. Una forta abraçada,

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Qué buena noticia! Las estrellas dispersas por los confines de la galaxia tiemblan emocionadas. Uno siempre bebe leche de la vía Láctea pensando en crecer y, en tiempos de intolerancia a la lactosa entre otras, siempre empapa de alegría que lances tus vitaminas a recorrer el espacio. Creceremos más fuertes. Puede que también más desorientados, pero quién necesita saber dónde está, si al final gravitamos casi siempre por los mismos pensamientos? Los últimos viernes de cada mes, sean el día que sean, serán Domingo

    ResponElimina
  9. Sea lo que sea esta nueva aventura...yeah!!!

    ResponElimina

Insectes

Amiguets i amiguetes Avui he estat a la clínica dental i el llum per a il·luminar la meua cavitat bucal em semblava el cap d’un insect...