divendres, 27 d’abril del 2018

I tot pels ous


más abajo en castellano

Amiguets i amiguetes:

De sobte m’he posat a pensar en els ous. En quants ne tinc. Avui, 3. I també he pensat en els ous dels meus veïns, uns en tindran 5, altres 12, algú cap. Potser que entre tots en tinguem 50 o 60, sense contar el bar, on segur que n’hi ha 20 o 30, ni els tres o quatre cents que deuen haver-ne al super. Si de mitjana hi ha uns 80 ous per edifici, i en el barri  n’hi ha uns 200, això fa 160.000 ous, i si en la ciutat són 20 barris ens anem a 3.200.000 d’ous, en un dia qualsevol, en una població qualsevulla.

Intente visualitzar tots els ous que hi ha en aquest moment al planeta. I de cop em sacseja una qüestió: quants ous pon un gallina al dia? ho google-consulte i em diuen que 1 (les de les granges industrials, les de les ecològiques menys). Un travelling mental omple el meu cervell de milions de gallines ponent ous... Un moment! que s’han d’alimentar! I com un dron que s’eleva lentament vaig veient hectàrees i hectàrees de terra per produir el pinso suficient.

Per tal d’aturar aquesta espiral de raonaments en caiguda lliure agafe el mòbil, que ja te el protector de pantalla per a canviar, n’arranque un trosset. No sabria dir si és plàstic o cristall. Pot ser és un material d’aquells que calen mans infantils per a extraure’l... Una altra volta se’m dispara el pensament justicier i se’m vessa per tot arreu, i prenc consciencia de que tot el que m’envolta, des de l’ordinador on escric fins les rajoles que sostenen el sofà on estic assegut, és matèria que ha estat transformada per nosaltres, els sapiens sapiens, i que si és veritat que la matèria igual que l’energia no es crea ni es desintegra sinó que es transforma, aleshores tot el que veig al meu voltant ha sigut muntanya, fòssil, terra,... natura.

Respire un moment per posar-me en mode positiu. I comence a sentir que el cotó de la samarreta que duc em connecta amb les mans que el colliren i la planta que el feu i l’aigua que li va ploure. I de sobte el meu menjador és bosc i núvol i riu i neu i pedra... I quan em menge la truita seré gallina i dacsa i també la llum sempre encesa de les naus de ciment armat per a que no paren de pondre, i la gasolina per transportar-los, i els pesticides pel pinso i el plàstic amb que venia embolicada la mitja dotzena d’ous campers. I en un mos em paparé tota una cadena de disbarats i maldats humanes i les incorporaré a les meues cèl·lules i qui sap si al meu adn.

I si aquest mecanisme afecta també a les idees? Si les ideologies ni es creen ni desapareixen sinó que es transformen? I cada nova idea s’ha anat construint sobre injustícies i abusos de tota mena, i quan la pense o la dic estic fent-me meues totes aquestes barrabassades? I aleshores esdevinc un agent contaminant que vaig amollant ací i allà conceptes i arguments impregnats de venjances i odis amb aspecte de discurs coherent i benpensant.

I els sentiments? També estan sotmesos a la llei de la conservació de l’energia? Què significa això?... Crec que m’està baixant el sucre i em cal menjar alguna cosa.

Tot el que tinc a la nevera em genera culpabilitat. Fins i tot la pròpia nevera. I la electricitat. I aquests pensaments...

Salut i coneixement.

Ara ja només me’n queda 1. Demà hauré de comprar-ne. O continuar la vida sense ous? I sense mòbil, i sense sofà, i sense... De quantes coses puc prescindir-ne? Com m’ho faria amb la casa buida de llast? I ho podré fer sense reflexionar-ne? L’únic que sé és que ara  aquestes cavil·lacions ja no em colpegen per manca de sucre.



Amiguitos y amiguitas:
De repente me he puesto a pensar en los huevos. En cuantos tengo. Hoy, 3. Y también he pensado en los huevos de mis vecinos, unos tendrán 5, otros 12, alguien ninguno. Puede que entre todos tengamos 50 o 60, sin contar el bar, donde seguro que hay 20 o 30, ni los tres o cuatro cientos que debe haber en el super. Si en promedio hay unos 80 huevos por edificio, y en el barrio hay unos 200, esto da 160.000 huevos, y si en la ciudad son 20 barrios nos vamos a 3.200.000 de huevos, en un día cualquiera, en una población cualquiera.
Intento visualizar todos los huevos que hay en este momento en el planeta. Y de golpe me sacude una cuestión: ¿cuántos huevos pone un gallina al día? lo google-consulto y me dicen que 1 (las de las granjas industriales, las de las ecológicas menos). Un travelling mental llena mi cerebro de millones de gallinas poniendo huevos... ¡Un momento! ¡que deben alimentarse! Y como un dron que se eleva lentamente voy viendo hectáreas y hectáreas de tierra para producir el pienso suficiente.
Con el fin de detener esta espiral de razonamientos en caída libre cojo el móvil, que ya tiene el protector de pantalla para cambiar, arranco un trocito. No sabría decir si es plástico o cristal. Quizá es un material de aquellos que necesitan manos infantiles para extraerlo ... Otra vez se me dispara el pensamiento justiciero y se me derrama por todas partes, y tomo conciencia de que todo lo que me rodea , desde el ordenador donde escribo hasta las baldosas que sostienen el sofá donde estoy sentado, es materia que ha sido transformada por nosotros, los sapiens sapiens, y que si es verdad que la materia al igual que la energía no se crea ni se desintegra sino que se transforma, entonces todo lo que veo a mi alrededor ha sido montaña, fósil, tierra,... naturaleza.
Respiro un momento para ponerme en modo positivo. Y comienzo a notar que el algodón de la camiseta que llevo me conecta con las manos que lo cogieron y la planta que lo hizo y el agua que le llovió. Y de repente mi comedor es bosque y nube y río y nieve y piedra... Y cuando me coma la tortilla seré gallina y maíz y también la luz siempre encendida de las naves de cemento armado para que no paren de poner, y la gasolina para transportarlos, y los pesticidas para el pienso y el plástico con que venía envuelta la media docena de huevos camperos. Y con un bocado me tragaré toda una cadena de disparates y maldades humanas y las incorporaré a mis células y quién sabe si a mi adn.
¿Y si este mecanismo afecta también a las ideas? ¿Si las ideologías ni se crean ni desaparecen, sino que se transforman? ¿Y cada nueva idea se ha ido construyendo sobre injusticias y abusos de todo tipo, y cuando la pienso o la digo estoy haciéndome mías todas estas tropelías? Y entonces me convierto en un agente contaminante que voy soltando aquí y allá conceptos y argumentos impregnados de venganzas y odios con aspecto de discurso coherente y biempensante.
¿Y los sentimientos? ¿También están sometidos a la ley de la conservación de la energía? ¿Qué significa esto?... Creo que me está bajando el azúcar y necesito comer algo.
Todo lo que tengo en la nevera me genera culpabilidad. Incluso la propia nevera. Y la electricidad. Y estos pensamientos...
Salud y conocimiento.
Ahora ya sólo me queda 1. Mañana deberé comprar. ¿O continuar la vida sin huevos? Y sin móvil, y sin sofá, y sin... ¿De cuántas cosas puedo prescindir? ¿Cómo me lo haría con la casa vacía de lastre? ¿Y lo podré hacer sin reflexionar? Lo único que sé es que ahora estas cavilaciones ya no me golpean por falta de azúcar.

Insectes

Amiguets i amiguetes Avui he estat a la clínica dental i el llum per a il·luminar la meua cavitat bucal em semblava el cap d’un insect...