divendres, 29 de març del 2019

Vida quàntica


Amiguets i amiguetes:

No us ha passat mai que estant sopant en casa us ha arribat un wasap de la feina per a recordar-vos no sé quina cosa per a l’endemà? I no només això, sinó que hem tallat la conversa familiar o amb qui siga i hem dit: “un moment, vaig a contestar això que és de la feina” i hem contestat. De la feina, del grup de l’escola dels fills o el dels companys de la escola on vas estudiar, d’un grup on no te n’has anat per no ser el primer en fer-ho... Siga del que siga, contestem, estiguem on estiguem.

Allò de l’horari laboral es dilueix i al llarg de les 24 hores del dia estem disponibles per a connectar les neurones laborals, estant així durant el temps lliure treballant i també no treballant al mateix temps, és a dir, estem en mode treball quàntic.

I el mateix quan estem dins de l’horari laboral, en el que ens arriben “mems” de polítics, frikis o gatets mentre desenvolupem una feina per la qual ens paguen. Dins del marge del temps que hem venut també connectem les neurones socials, és a dir no treballem quan també treballem, col·locant-nos de nou en mode feina quàntica.

I si afegim els correus electrònics, tuiter, histagram, tinder... en un mateix instant el nostre cervell està connectat a una multitud de realitats. I encara que siguen virtuals, perquè realitat com a molt només hi ha la que els nostres sentits estan capturant, la nostra experiència vivencial és la d’estar presents en totes aquestes realitats, com una partícula en el món quàntic, que pot estar en diversos punts espacials al mateix temps.

I si la nostra vivència de la vida és quàntica, amb múltiples realitats convivint al mateix temps en nosaltres, també nosaltres ho som, perquè no diguem les mateixes coses en el grup gamberro de col·legues que en el de la família, és a dir que el nostre cervell ha d’estar mostrant-se de diferents formes en un mateix instant dinamitant així la nostra personalitat, ja que aquesta ja no és “una”, sinó múltiples al mateix temps.

I tal volta aquest siga el següent pas en la nostra carrera per allunyar-nos el més possible de la família mamífera. Primer ho vam fer prenent consciencia de la pròpia mort desenvolupant unes quantes circumval·lacions cerebrals per poder gestionar el pensament màgic, després dominant el foc i la pinça intel·ligent (poder tancar el dit gros i l’índex) transformant el nostre entorn, i ara viure més enllà de la nostra percepció, estar constantment connectats amb infinites realitats, no ser un ens sinó múltiples projeccions instantànies, creant l’existència virtual, la vida quàntica.

Però no matem el missatger. L’avanç tecnològic no provoca aquesta vida quàntica, és la gestió que en fem la que ens llença a l’abisme quàntic existencial.

Salut i reareliatalittat.

Si això és bo o no per al col·lectiu humà les generacions vigents ja ho veurem des del més enllà. A nivell individual que cadascú s’ho faça mirar.



Amiguitos y amiguitas:
¿No os ha pasado nunca que estando cenando en casa os ha llegado un wasap del trabajo para recordaros no sé qué cosa para el día siguiente? Y no sólo eso, sino que hemos cortado la conversación familiar o con quien sea y hemos dicho: "un momento, voy a contestar a esto que es del trabajo" y hemos contestado. Del trabajo, del grupo de la escuela de los hijos o el de los compañeros de la escuela donde estudiaste, de un grupo de donde no te has ido por no ser el primero en hacerlo... Sea lo que sea, contestamos, estemos donde estemos.
Lo del horario laboral se diluye y a lo largo de las 24 horas del día estamos disponibles para conectar las neuronas laborales, estando así durante el tiempo libre trabajando y también no trabajando al mismo tiempo, es decir, estamos en modo trabajo cuántico.
Y lo mismo cuando estamos dentro del horario laboral, en el que nos llegan "memes" de políticos, frikis o gatitos mientras desarrollamos un trabajo por el que nos pagan. Dentro del margen del tiempo que hemos vendido también conectamos las neuronas sociales, es decir no trabajamos cuando también trabajamos, colocándonos de nuevo en modo trabajo cuántico.
Y si añadimos correos electrónicos, tuiter, histagram, tinder... en un mismo instante nuestro cerebro está conectado a una multitud de realidades. Y aunque sean virtuales, porque realidad como mucho sólo existe la que nuestros sentidos están capturando, nuestra experiencia vivencial es la de estar presentes en todas estas realidades, como una partícula en el mundo cuántico, que puede estar en varios puntos espaciales al mismo tiempo.
Y si nuestra vivencia de la vida es cuántica, con múltiples realidades conviviendo al mismo tiempo en nosotros, también nosotros lo somos, porque no decimos las mismas cosas en el grupo gamberro de colegas que en el de la familia, es decir que nuestro cerebro tiene que estar mostrándose de diferentes formas en un mismo instante dinamitando así nuestra personalidad, ya que ésta ya no es "una", sino múltiples al mismo tiempo.
Y tal vez este sea el siguiente paso en nuestra carrera para alejarnos lo más posible de la familia mamífera. Primero lo hicimos tomando conciencia de la propia muerte desarrollando varias circunvalaciones cerebrales para poder gestionar el pensamiento mágico, después dominando el fuego y la pinza inteligente (poder cerrar el dedo gordo y el índice) transformando nuestro entorno, y ahora vivir más allá de nuestra percepción, estar constantemente conectados con infinitas realidades, no ser un ente sino múltiples proyecciones instantáneas, creando la existencia virtual, la vida cuántica.
Pero no matemos al mensajero. El avance tecnológico no provoca esta vida cuántica, es la gestión que hacemos de  lo que nos lanza al abismo cuántico existencial.
Salud y reareliadaliddad.
Si esto es bueno o no para el colectivo humano las generaciones vigentes ya lo veremos desde el más allá. A nivel individual que cada uno se lo haga mirar.

Insectes

Amiguets i amiguetes Avui he estat a la clínica dental i el llum per a il·luminar la meua cavitat bucal em semblava el cap d’un insect...