El nom de Felip

Más abajo en castellano

Amiguets i amiguetes:

Sembla que el nom no és baladí. Al nomenar, diguem-ne, un animal de companyia, busquem que eixe nom (rufo, linda, boby...) tinga algun significat per a nosaltres i amb eixa intenció el posem.

El mateix amb els fills, antigament era una qüestió d’herència (el primogènit/a el de la mare-pare, el segon-a el de l’avi-a patern...) i d’alguna manera amb el nom s’heretava el càrrec familiar. Més tard es podia posar el nom del sant-a del dia de naixement . Ara, lliures d’aquesta tradició-obligació, busquem el significat que per a nosaltres en te el nom triat: recuperar noms en vies d’extinció, Ausiàs, Ona, Iker,...; impregnar el sentit de la pròpia paraula, Alma, Vida, Amor, Pau...; homenatjar els nostres ídols, Elvis, Mafalda, Greta...

També els noms dels llocs posseeixen significats: lloc alt, on no plou, lloc baix, illa gran,... I els dels accidents geogràfics: riu devastador, muntanya gran, vall estret... I els dels planetes: dedicats als deus, als descobridors, a les coordenades,... I els dels símbols químics. I els de les empreses. I els dels déus. I els dels productes comercials. I tot el que nomenen.

Ah! I també els dels reis. Igual que els Papes es posem noms en homenatge als seus antecessors (Pau, Pere, Sixte...), així ho fan les cases reals. Ara tenim a Felip VI, que recupera la herència del primer Borbó espanyol, Felip V, que va arramblar amb foc i sang amb els drets, la economia i la convivència que hi teníem als estats de la Corona d’Aragó.

I el cas és que el VI, l’actual, semblava una altra cosa (casat amb una plebea, fent part d’algun discurs en català...) Però no, encara que potser la culpa no és seua, és que el nom és el nom i en algun moment s’ha de ser coherent amb ell.

Jo també ho seré, i després d’escoltar el seu discurs-declaració pre bèl·lica davant del moment històric sobre el futur del vincle entre Catalunya i Espanya, col·locaré al monarca en el lloc que li correspon, en funció de l’origen del seu nom tal com es conserva en l’Almodí de Xàtiva.

Salut i República (que ve del llatí “res” -cosa, assumpte- i pública -poble, del poble-, és a dir, assumpte del poble)

Amiguitos y amiguitas:

Parece que el nombre no es baladí. Al nombrar, digamos, un animal de compañía, buscamos que ese nombre (rufo, linda, boby...) tenga algún significado para nosotros y con esa intención lo ponemos.

Lo mismo con los hijos, antiguamente era una cuestión de herencia (el primogénito/a el de la madre-padre, el segundo-a el del abuelo-a paterno ...) y de alguna manera con el nombre se heredaba el cargo familiar. Más tarde se podía poner el nombre del santo-a del día de nacimiento. Ahora, libres de esta tradición-obligación, buscamos el significado que para nosotros tiene el nombre elegido: recuperar nombres en vías de extinción, Ausiàs, Onda, Iker, ...; impregnar el sentido de la propia palabra, Alma, Vida, Amor, Paz ...; homenajear a nuestros ídolos, Elvis, Mafalda, Greta ...

También los nombres de los lugares poseen significados: lugar alto, donde no llueve, lugar bajo, isla grande, ... Y los de los accidentes geográficos: río devastador, montaña grande, valle estrecho ... Y los de los planetas: dedicados a los dioses, los descubridores, a las coordenadas, ... Y los de los símbolos químicos. Y los de las empresas. Y los de los dioses. Y los de los productos comerciales. Y todo lo que nombramos.

Ah! Y también los de los reyes. Al igual que los Papas se ponen nombres en homenaje a sus antecesores (Pablo, Pedro, Sixto...), así lo hacen las casas reales. Ahora tenemos a Felipe VI, que recupera la herencia del primer Borbón español, Felipe V, que arrambló con fuego y sangre con los derechos, la economía y la convivencia que teníamos en los estados de la Corona de Aragón.

Y el caso es que el VI, el actual, parecía otra cosa (casado con una plebeya, haciendo parte de algún discurso en catalán...) Pero no, aunque tal vez la culpa no es suya, es que el nombre es el nombre y en algún momento hay que ser coherente con él.

Yo también lo seré, y después de escuchar su discurso-declaración pre bélica ante el momento histórico sobre el futuro del vínculo entre Cataluña y España, colocaré al monarca en el lugar que le corresponde, en función del origen de su nombre tal como se conserva en l’Almudí de Xàtiva.

Salud y República (que viene del latín "res" -cosa, asunto- y pública -pueblo, del pueblo-, es decir, asunto del pueblo)