Amiguets, amiguetes i
amiguetis
Fa uns dies en un sopar
d’amics ens va sacsejar una cuada estiuenca i entre anècdotes ja quasi
difuminades i queixes de la carestia dels productes de vacances vaig comentar
que un nebot meu pre púber o quasi adolescent o en allò que ens deien els
nostres pares l’edat del “pavo”, preocupat per l’ombra pilosa que li
poblava l’espai entre el nas i el llavi superior em va preguntar com m’afaitava
i cada vegada que ho feia el tenia com a espectador, mentre li explicava fil
per randa cada moviment i cada estratègia personal que he anat perfilant al
llarg del anys.
Tots van somriure i es
van sentir alguns comentaris sobre el tema. Seguidament, aprofitant el bon
ambient del post sopar post estiuenc vaig contar que el mateix nebot em va
preguntar un altre dia si em masturbava. Es va fer un silenci interrogatiu
entre els meus amics i els vaig dir que li vaig contestar que sí, que de tant
en tant i que el meu nebot començà a explicar-me com s’ho feia ell i quines
coses anava descobrint. Amb complicitat d’adults responsables els vaig dir que
no li vaig explicar les meues tècniques i menys que vaig proposar-li que fora
espectador del meu fer, com amb allò de l’afaitada.
L’ambient es va gelar, i
després de diversos circumloquis es va arribar al consens de que estava molt bé
l’espontaneïtat del púber però que no era el mateix una cosa i l’altra
(afaitar-se versus masturbar-se) I ací esta la qüestió, per què?
Per què em vaig desfer en
explicacions sobre la meua manera d’afaitar-me, i fins i tot com s’ho feien els
altres, i després em vaig desfer en explicacions de perquè no havia de parlar
tan explícitament de la masturbació? No seria millor que la informació sobre
aquest tema li arribara d’una persona de confiança, tot explicant els detalls i
les diverses opcions que hi ha, o que humilment coneixes, enlloc de que li
l’amollaren els seus inexperts col·legues o l’allau de llegendes, exageracions
i fal·làcies que circulen per les xarxes? Hauria esta bé que al preguntar-me
sobre l’afaitat, m’haguera callat i dissimulat i deixar que un amic seu li
ensenyara d’amagat una fulla d’afaitar i mitjançant vídeos malintencionats
acabaren amb la seua tendra pell plena de talls?
M’encantaria que la
transmissió d’allò sexual tinguera la normalitat de qualsevol altra cosa. Igual
que ensenyem als “pavos-es”, a vegades mostrant-li-ho explícitament,
aspectes de com cuinar sa i adequadament o a usar els grups de WhatsApp o aspectes
de la neteja personal, hauria de ser possible tractar els temes sexuals amb
naturalitat, sense eufemismes, ni tabús, ni excuses. Però NO.
I PER QUÈ?
Li podem tirar la
responsabilitat a la tradició judeo-cristiana sempre amagant les bonances del
cos (gran incoherència ja que l’orgasme també és creació de Déu, si hi creus)
en funció del sentiment de culpa davant dels plaers carnals. Tot i que no
siguem creients estem arrossegats per l’onada moral i ètica de fa tants segles
i es molt costós anar a contracorrent de forma unipersonal, ja que en els grups
de WhatsApp de pares progres (els únics que ho podrien fer) no se’n parla del
tema, d’allò d’abordar la sexualitat com les activitats esportives o culturals.
També podem fer
responsable el capitalisme, a qui li ve fatal éssers lliures en pensament i
fets. Tot el que siga pertànyer al borreguisme afavoreix els beneficis de les
accions i plusvàlues dels parquets de les borses mundials. I la sexualitat és
un dels grans instruments del poder econòmic, tant la moral com la immoral. Per
això tot allò que contribuisca a mantenir allò sexual com un “secret” del que
no es pot parlar públicament i per tant compartir coneixements i avanços sempre
estarà recolzat i potenciat per les “normes” de comportament políticament
correctes.
Finalment podem fer
responsables els altres, l’entorn, es a dir, allò que podem anomenar de forma
asèptica, la gent. Aquell pensament tan corrosiu amb aparença de dignitat
personal de que jo ho faria però és que la gent... Nosaltres, tu i jo, també
som els altres, la gent. I si mai ningú ho fa, sempre continuarem formant part
i engrossint aquesta bola immensa que no ens deixa ser tan naturals com per a parlar
de tècniques sexuals com si foren receptes de cuina.
Jo tampoc ho vaig fer. Però
en un exercici de transmutació temporal i moral m’he imaginat, a l’igual que
vaig fer amb l’afaitada, mostrant-li al meu nebot quina és la millor manera
d’arribar a l’orgasme segons he anant aprenent amb la tècnica d’encert-errada i
de com em relacione amb l’instrument que la natura (o Déu) ens ha dotat als
animals mascles per tal de conservar l’espècie i que els humans li hem afegit, igual
que hem fet amb el menjar, matisos d’excel·lència plaentera. El resultat
d’aquesta imaginària ha estat veure’m embolicat en processos judicials i
suportant mirades acusadores de familiars i amics.
Salut i ... (no ho puc
dir)
Pdt.: Ja no van sorgir
més temes interessants en aquell sopar d’amics per a mostrar-nos fotos morals
de les vacances. La naturalitat va acabar amb les florides descripcions de les
estampes exòtiques que havíem consumit eixe estiu i que cada dia estan més cares.
Amiguitos, amiguitas y amiguites
Hace unos días en una cena de amigos nos sacudió un coletazo veraniego y
entre anécdotas ya casi difuminadas y quejas de la carestía de los productos vacacionales
comenté que un sobrino mío prepuberal o casi adolescente o como lo que nos
decían nuestros padres la edad del “pavo”, preocupado por la sombra pilosa que
le poblaba el espacio entre la nariz y el labio superior me preguntó cómo me
afeitaba y cada vez que lo hacía lo tenía como espectador, mientras le
explicaba punto por punto cada movimiento y cada estrategia personal que he ido
perfilando a lo largo de los años.
Todos sonrieron y se oyeron algunos comentarios sobre el tema.
Seguidamente, aprovechando el buen ambiente de la post cena post veraniega
conté que el mismo sobrino me preguntó otro día si me masturbaba. Se hizo un
silencio interrogativo entre mis amigos y les dije que le contesté que sí, que
de vez en cuando y que mi sobrino empezó a explicarme cómo lo hacía él y qué
cosas iba descubriendo. Con complicidad de adultos responsables les dije que no
le conté mis técnicas y menos le propuse que fuera espectador de mi hacer, como
con lo del afeitado.
El ambiente se heló, y después de varios circunloquios se llegó al consenso
de que estaba muy bien la espontaneidad del púber pero que no era lo mismo una
cosa y otra (afeitarse versus masturbarse) Y ahí está la cuestión, ¿por qué?
¿Por qué me deshice en explicaciones sobre mi forma de afeitarme, e incluso
cómo lo hacían otros, y después me deshice en explicaciones de por qué no tenía
que hablar tan explícitamente de la masturbación? ¿No sería mejor que la
información al respecto le llegara de una persona de confianza, explicando los
detalles y las diversas opciones que hay, o que humildemente conoces, en lugar
de que se lo soltaran sus inexpertos colegas o el alud de leyendas,
exageraciones y falacias que circulan por las redes? ¿Habría estado bien que al
preguntarme sobre el afeitado, me hubiera callado y disimulado y dejar que un
amigo suyo le enseñara a escondidas una hoja de afeitar y mediante vídeos
malintencionados acabaran con su tierna piel llena de cortes?
Me encantaría que la transmisión de lo sexual tuviera la normalidad de
cualquier otra cosa. Al igual que enseñamos a los “pavos”, a veces mostrándolo
explícitamente, aspectos de cómo cocinar sano y adecuadamente o como usar los
grupos de WhatsApp o aspectos de la limpieza personal, debería ser posible
tratar los temas sexuales con naturalidad, sin eufemismos, ni tabúes, ni
excusas. Pero NO.
¿Y POR QUÉ?
Le podemos echar la responsabilidad a la tradición judeo-cristiana siempre
escondiendo las bonanzas del cuerpo (gran incoherencia ya que el orgasmo
también es creación de Dios, si crees en él) en función del sentimiento de
culpa ante los placeres carnales. Aunque no seamos creyentes estamos
arrastrados por la ola moral y ética de hace tantos siglos y es muy costoso ir
a contracorriente de forma unipersonal, ya que en los grupos de WhatsApp de
padres progres (los únicos que podrían hacerlo) no se habla del tema, de
aquello de abordar la sexualidad como las actividades deportivas o culturales.
También podemos hacer responsable al capitalismo, al que le viene fatal los
seres libres en pensamiento y hechos. Todo lo que sea pertenecer al borreguismo
favorece los beneficios de las acciones y plusvalías de los parqués de las
bolsas mundiales. Y la sexualidad es uno de los grandes instrumentos del poder
económico, tanto moral como inmoral. Por eso todo aquello que contribuya a
mantener lo sexual como un “secreto” de lo que no se puede hablar públicamente
y por tanto compartir conocimientos y avances siempre estará apoyado y
potenciado por las “normas” de comportamiento políticamente correctos.
Finalmente podemos hacer responsables a los demás, al entorno, es decir, a
lo que podemos llamar de forma aséptica, la gente. Ese pensamiento tan
corrosivo con apariencia de dignidad personal de que yo lo haría, pero es que
la gente... Nosotros, tú y yo, también somos otros, la gente. Y si alguna vez
nadie lo hace, siempre continuaremos formando parte y engrosando esa bola
inmensa que no nos deja ser tan naturales como para hablar de técnicas sexuales
como si fueran recetas de cocina.
Yo tampoco lo hice. Pero en un ejercicio de transmutación temporal y moral
me he imaginado, al igual que hice con el afeitado, mostrándole a mi sobrino
cuál es la mejor manera de llegar al orgasmo según he ido aprendiendo con la
técnica de acierto-error y de cómo me relaciono con el instrumento que la
naturaleza (o Dios) nos ha dotado a los
animales machos para conservar la especie y que los humanos le hemos añadido,
al igual que hemos hecho con la comida, matices de excelencia placentera. El
resultado de esta imaginaria ha sido verme envuelto en procesos judiciales y
soportando miradas acusadoras de familiares y amigos.
Salud y ... (no puedo decirlo)
Pdta.: Ya no surgieron más temas interesantes en aquella cena de amigos
para mostrarnos fotos morales de las vacaciones. La naturalidad acabó con las
florecidas descripciones de las estampas exóticas que habíamos consumido ese
verano y que cada día están más caras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada