Fa uns dies ha sigut la gran festa popular de l’anomenada nit de sant Joan, la gran nit màgica de la Mediterrània, on mitjançant alguns protocols (saltar onades a la vora del mar, banyar-se en aigües de fonts i rius, saltar les flames de les fogueres...) es pot obtindre la concessió dels desitjos demanats gràcies a que eixa és la nit més curta de l’any (a l’hemisferi nord), és a dir que és el moment en que canvia l’orientació de l’eix de la Terra respecte al Sol i el dia comença a acurtar-se (a l’hemisferi nord també) i això fa que la voluntat d’alguns humans connecte amb les forces de l’univers i tot s’ordene per la millora del benestar dels peticionaris.
Tot bé, però no del tot.
I
és que resulta que la nit en que el cristianisme ha marcat com la que sant Zacaries
(pare de sant Joan el Baptiste) va ordenar encendre una foguera per a anunciar
el naixement del seu fill (del 23 al 24 de juny) no coincideix amb la nit del
solstici d’estiu, la més curta a l’hemisferi nord (del 20 al 21 de juny)
Aleshores
o canviem la festa a la nit del 20 o enlloc d’encomanar-nos a la màgia de la
nit més curta de l’any, ens encomanem al poder de manipular el nostre destí de
sant Joan el Baptiste en el dia del seu natalici, segons diuen a la seua
hagiografia.
O
potser no cal tant d’embolic. Tal volta existeix alguna corrent psicològica o,
com a mínim, alguna teoria amb suficients seguidors en xarxes socials que
defensa que només pel fet de verbalitzar un desig (per a un mateix, és clar) i
realitzar el ritual corresponent ja és suficient per a que focalitzem la nostra
energia i determinació en que allò anhelat s’acomplisca.
Siga
com siga està bé allò de demanar el que desitgem, dir-nos a nosaltres mateixos
el que volem, confessar a forces superiors les nostres misèries per a que
tinguen a bé alleujar-nos.
I
és que els essers humans som així. Som capaços de creure més enllà d’allò que
veiem. I quan creiem de veritat ho acceptem tot. Des de caminar agenollat per
cridar l’atenció d’algun sant a prendre unes gotes d’aigua dissolta en una
llunyana substància química per tal de curar malalties greus, tot passant per
votar cada quatre anys, sobretot per a que no guanyen els altres i per a
sostindre la maltractada democràcia, o acceptar les sentencies dels jutges per
surrealistes que semblen, com ara allò de condemnar a tres lladres a presó,
però lliurar al que, una volta ja l’havien agafat, va delatar els seus dos
col·legues i a més deixar que es quede amb la part del seu botí.
Tot
pot ser màgic o real o ambdues coses, segons com es mire: una santa o un sant
que vetla per tu; unes gotes que et curen; un vot que et representa; un jutge
que et fa lliure si delates als altres companys delinqüents. Només cal que
alguna vegada passe per a que la nostra capacitat de creença s’ho prenga com a
evidencia i intentem que torne a passar.
Per
la meua part, tot açò és més de creure en la màgia que altra cosa i m’ho prenc
amb molta cautela. Així que no fiaré el meu destí a cap ens basat en els
suposats miracles que va fer (en vida o després de mort) i pels quals el van ascendir
a categoria de sant o santa, ni prendré substàncies amb aspecte de medicament
sense cap evidència científica, ni em conforme amb dipositar una papereta cada quatre
anys per a estar present en la realitat pública, ni em faré corruptor de
polítics tot esperant que si ens enxampen amb delatar-los quedaré lliure i amb
la pasta.
Ara,
allò de saltar tres vegades la foguera a les dotze de la nit (hora solar, és
clar) en la nit del solstici d’estiu al temps que cride ben fort (només per a
mi, òbviament) un desig, és una cosa que em tempta prou.
Salut
i màgia ben feta.
PD.
Demane disculpes per haver informat de la controvèrsia del solstici d’estiu
versus nit de sant Joan després de que haja passat, però enteneu que si ho
haguera fet abans, i més enguany que coincidia en cap de setmana, hauríeu
col·lapsat les platges la nit del 20 i s’està molt més millor sense
l’aborregament de grups sorollosos incultes sense vertadera consciencia del que
estan fent. Confie que pels anys vinents no recordeu aquesta qüestió i la nit del
solstici continue sent la mateixa nit tranquil·la i màgica de sempre.
Todo bien, pero no del todo.
Y es que resulta que la noche que el cristianismo ha
señalado como aquella en la que san Zacarías (padre de san Juan Bautista)
ordenó encender una hoguera para anunciar el nacimiento de su hijo (del 23 al
24 de junio) no coincide con la noche del solsticio de verano, la más corta en
el hemisferio norte (del 20 al 21 de junio).
Entonces, o cambiamos la fiesta a la noche del 20 o, en
lugar de encomendarnos a la magia de la noche más corta del año, nos
encomendamos al poder de manipular nuestro destino de san Juan Bautista en el
día de su nacimiento, según cuenta su hagiografía.
O quizá no haga falta tanto enredo. Tal vez exista alguna
corriente psicológica o, al menos, alguna teoría con suficientes seguidores en
las redes sociales que defienda que el simple hecho de verbalizar un deseo
(para uno mismo, claro) y realizar el ritual correspondiente ya es suficiente
para que focalicemos nuestra energía y determinación en que aquello anhelado se
cumpla.
Sea como sea, está bien eso de pedir lo que deseamos,
decirnos a nosotros mismos lo que queremos, confesar a fuerzas superiores
nuestras miserias para que tengan a bien aliviarnos.
Y es que los seres humanos somos así. Somos capaces de
creer más allá de aquello que vemos. Y cuando creemos de verdad lo aceptamos
todo. Desde caminar de rodillas para llamar la atención de algún santo hasta
tomar unas gotas de agua diluida en una lejana sustancia química con la
intención de curar enfermedades graves, pasando por votar cada cuatro años,
sobre todo para que no ganen los otros y para sostener la maltrecha democracia,
o aceptar las sentencias de los jueces por surrealistas que parezcan, como lo
de condenar a tres ladrones a prisión, pero liberar al que, una vez detenido,
delató a sus dos compinches y además dejar que se quede con su parte del botín.
Todo puede ser mágico o real, o ambas cosas a la vez,
según se mire: un santo o una santa que vela por ti; unas gotas que te curan;
un voto que te representa; un juez que te deja libre si delatas a los demás
compañeros delincuentes. Solo hace falta que ocurra alguna vez para que nuestra
capacidad de creer lo tome como una evidencia e intentemos que vuelva a
suceder.
Por mi parte, todo esto tiene más de creer en la magia
que otra cosa y me lo tomo con mucha cautela. Así que no confiaré mi destino a
ningún ente basado en los supuestos milagros que realizó (en vida o después de
muerto) y por los que fue elevado a la categoría de santo o santa; ni tomaré
sustancias con aspecto de medicamento sin ninguna evidencia científica; ni me
conformaré con depositar una papeleta cada cuatro años para estar presente en
la realidad pública; ni me convertiré en corruptor de políticos esperando que,
si nos pillan, al delatarlos quede libre y además conserve la pasta.
Ahora bien, eso de saltar tres veces la hoguera a las
doce de la noche (hora solar, por supuesto) en la noche del solsticio de verano
mientras grito bien fuerte (solo para mí, obviamente) un deseo, es algo que me
tienta mucho.
Salud y magia bien hecha.
PD. Pido disculpas por haber informado de la controversia
del solsticio de verano versus la noche de San Juan después de que ya haya
pasado, pero entenderéis que, de haberlo hecho antes, y más este año que
coincidía en fin de semana, habríais colapsado las playas la noche del 20, y se
está mucho mejor sin el comportamiento aborregado de grupos ruidosos e incultos
sin verdadera conciencia de lo que están haciendo. Confío en que en los
próximos años no recordéis esta cuestión y la noche del solsticio siga siendo la
misma noche tranquila y mágica de siempre.
