divendres, 1 de desembre del 2017

Ciao Aragó Cinema

Más abajo en castellano

Amiguets i amiguetes

Anit, va ser anit, després de 2 anys d’un projecte il·lusionant, Aragó Cinema va tancar.

Pot ser que la ciutadania valenciana, en realitat, està més per "fraidais" importats per inflar els balanços mensuals de les multinacionals i les seues estrafolàries franquícies i enriquir-los una miqueta més, que per propostes que omplen i enriqueixen la nostra ment i la nostra ànima?

O tal volta, és que la militància cultural només és un “postureo” de deixar-se veure en els llocs on s’és alternatiu i guai?

O a lo millor València continua sent una capital de surar com a cagalló per sèquia i malgrat l’aparença de ciutat moderna, amb avingudes amples, edificis de cristall i anell ciclista, conservem la mediocritat cultural dels nou adinerats que només pensen en la banalitat de mostrar que la tenen més llarga?

Perquè si Aragó Cinemes ha tancat és perquè no hi anàvem. Les poques voltes que hi he anat no hem sigut més de 10 o 15 persones. Malgrat la seua interessantíssima i arriscada programació, malgrat l’assequibilitat dels seus preus, malgrat la facilitat d’accés (metro, aparcament -excepte es dies de futbol-, carril bici, autobusos...), malgrat ser una cooperativa, malgrat tot això no hi hem anat.

No sóc entès en cinema, un espectador més, però per mi Aragó Cinema era com una finestra per veure un poc més enllà, una oportunitat de gaudir pel·lícules que ja havien passat les dues o tres setmanes de glòria que avui en dia els permet el monstre comercial i que ja havien caigut al fosc calaix dels llistats de cintes estrenades durant l’any, un espai lliure dels grans cartells amb els actors i actrius de sempre fent el de sempre.

Només agrair-vos que durant aquests dos anys haja tingut l’oportunitat de veure un altre cinema, que no surt en els mitjans de comunicació habituals, però de molt bona qualitat, moltes voltes molt millor de les pel·lícules que crítics i publicitaris ens diuen que hem d’anar a veure. Un cinema necessari pels amants de que ens conten bones històries i ben contades. Un cinema on gaudir de pantalles grans per veure grans pel·lícules.

Ara em penedeix d’aquells dies en que tenia ganes d’anar al cinema i al buscar-ne, poques voltes pensava en vosaltres o ho feia quan ja havia triat una altra opció. També per no recomanar-vos com a proposta a amics i familiars. I per haver-me assabentat tard, massa tard, tan tard que no vaig anar al comiat. Fins la propera.

Salut i bon cinema.

Avui València és més pobra que ahir.



Amiguitos y amiguitas
Anoche, fue anoche, después de 2 años de un proyecto ilusionante, Aragó  Cinema cerró.
¿Puede que la ciudadanía valenciana, en realidad, está más por fraidais importados para inflar los balances mensuales de las multinacionales y sus estrafalarias franquicias y enriquecerlos un poquito más, que por propuestas que llenan y enriquecen nuestra mente y nuestra alma ?
¿O tal vez, es que la militancia cultural sólo es un "postureo" de dejarse ver en los lugares donde se es alternativo y guay?
¿O a lo mejor Valencia sigue siendo una capital de flotar como cagarro por acequia y pese a la apariencia de ciudad moderna, con avenidas anchas, edificios de cristal y anillo ciclista, conservamos la mediocridad cultural de los nueveos adinerados que sólo piensan en la banalidad de mostrar quien la tiene más larga?
Porque si Aragó Cinema ha cerrado es porque no íbamos. Las pocas veces que he ido no hemos sido más de 10 o 15 personas. A pesar de su interesantísima y arriesgada programación, pese la asequibilidad de sus precios, a pesar de la facilidad de acceso (metro, aparcamiento -excepto se días de fútbol-, carril bici, autobuses ...), a pesar de ser una cooperativa, a pesar de todo esto no hemos ido.
No soy entendido en cine, un espectador más, pero para mí Aragó Cinema era como una ventana para ver un poco más allá, una oportunidad de disfrutar películas que ya habían pasado las dos o tres semanas de gloria que hoy en día les permite el monstruo comercial y que ya habían caído al oscuro cajón de los listados de cintas estrenadas durante el año, un espacio libre de los grandes carteles con los actores y actrices de siempre haciendo lo de siempre.
Sólo agradeceros que durante estos dos años haya tenido la oportunidad de ver otro cine, que no sale en los medios de comunicación habituales, pero de muy buena calidad, muchas veces mucho mejor de las películas que críticos y publicitarios nos dicen que tenemos que ir a ver. Un cine necesario para los amantes de que nos cuentan buenas historias y bien contadas. Un cine donde disfrutar pantallas grandes para ver grandes películas.
Ahora me arrepiento de aquellos días en que tenía ganas de ir al cine y al buscar, pocas veces pensaba en vosotros o lo hacía cuando ya había elegido otra opción. También por no recomendaros como propuesta a amigos y familiares. Y por enterarme tarde, demasiado tarde, tan tarde que no fui a la despedida. Hasta la próxima.
Salud y buen cine.

Hoy Valencia es más pobre que ayer.

1 comentari:

  1. Buen artículo. Y mucha pena por este cierre. Sí, Valencia se hace un poco más pobre.

    ResponElimina

Insectes

Amiguets i amiguetes Avui he estat a la clínica dental i el llum per a il·luminar la meua cavitat bucal em semblava el cap d’un insect...